Paulino Maria un home que no pot faltar en aquesta bloc

El nostre centre té aula d'informàtica nova gràcies ala obra social de la Caixa

BARENETA INFANTIL EN EL CLUP DIA 22.12.2011

El dia 22 de desembre el club de jubilats del camí des castellvan celebrar una festa infantil amb berenar, un 140 nens, un mag es va encarregar de que els nens ho paressin molt bé,també va venir el Pare Noel i els gegants del camí des castell,Reynes es va encarregar de la Música

Nens del col · legi d'Antoni i Joan celebrar el final de curs al nostre local el dia 21 desembre 2012

Els grups corals van omplir el temple de Santa Maria de Maó, de molte música nadalanca

Coral del club al geriàtric de Maó dia 2011.12.10

PROGRAMACION DE ACTIVDADES Y TALLERES MES DE DICIEMBRE 2011

Mañanas Lunes Yoga .de 9,15 a10,30 h Pintura cuadros De 10,00 a 12,00 h Tai-chi de 11,00 a 12,00 h Tai-chi de12,00 a13,00 h Martes Esparto de 9,30 a 11,00 h Pintura cuadros De 10,00 a 12,00 h Miércoles Pintura y restauración De 10,00 a12,00 h Pintura cuadros De 10,00 a 12,00h Tai-chi de 11,00 a 12,00h Tai-chi de 12,00 a 13,00 h Jueves Yoga de 9,15 a 10,00h Pintura cuadros De 10,00 a 12,00h Pintura y restauración De10 ,00 a 12,00h Viernes Bordado de 10,00 a 12,00h Pintura cuadros De 10,00 a 12,00h Día 23 todos los Talleres Vacaciones Día 9 reinicio de actividades

Tardes Lunes Prevención de la Dependencia De 15,30 a 17,00h De 16,00 a 17,30h Bolsas de papel De 16,30 a 18,00h Costura de 18,00 a 19,30h Martes Manualidades De 16,30 a 18,00h Ganchillo de 18,00 a 19,00 Bailes en linea 17,00h Miercoles Prevención de la Dependencia 15,30 a 17,00h Y de 17,00 a 18,30h Taller de prensa De 16,00 a 17,30h Costura de 18,00 a 19,30h Vida después la vida De 19,00 a 20,00h Coral de 19,30a 20,30h Jueves Calça y bordat De 15,00 a 18,30h Pintura cuadros De 16,00 a 18,30h Lectura de 17,00 a 18,30 Ganchilo de 18,00 a 19,00 Coral de 19,30 a 20,30 h Viernes

Diciembre Día 2 juegos de mesa Hotel sagitario Día 3 baile 18,00 Día 4 bingo 16,00 Día 6 cerrado Día 8 cerrado Día 10 baile 18,00 Día 10 coral (nádalas) Hospital 16,30 Día 11 bingo 16,00 Día 13 baile 18,30 Día 17 baile 18,00 Día 18 bingo 16,00 Día 20 baile 16,30 Día 21 trobada de Corals a Sta. Maria 20,00 h Día 22 fiesta niños Centro17,00 Día 24 abierto solo por la mañana Día 25 cerrado Día 26 cerrado Día 27 baile 18,30 Día 29 Fiesta fin año apuntarse (precio 3 euros ) Día 31 abierto solo por la mañana

Actuación de la Coral Aires de Menorca en Ciutadella

El Coro de nuestra Entidad, el sábado día 19, actuó en el local de S'ESPLAI de Ciutadella. Nuestros cantantes, dirigidos por Montse Mercadal y acompañados al piano por el Mtro. Tobal Torrent, ofrecieron un espléndido concierto ante un público entusiasta que premio todas las intervenciones de la Coral con fervorosos aplausos

Nuestra más cordial enhorabuena ¡¡¡

VIAJE CUESTA DEL SOL ANDALUCIA

Viaje Andalucia .

Cuesta del sol destino a Málaga. Visita a lugares tan bellos i emblemáticos, como, Nerja, Ronda ,Granada, Málaga-Antejera, Marbella y Puerto Banús.

Todo esto gracias al clup y viajes Magon

LAS SORTIDES DEL NOSTRE CENTRE

Les sortides del nostre Centre…

El passat dia 17 una cinquantena de socis del nostre Centre, gaudiren d’una visita al Centre de Jardineria Truvi de Ferreries. Desprès compartiren un dinar d’amistat a s´Hostal Jeni des Mercadal, amb bingo i ball inclòs, on la gent s’ho passà pipa! Una d’aquestes sortides sempre agradables, per compartir i reforçar amistats. Que no decaigui...

Dues-centes persones participen en un berenar, després la actuació de grup Arrels de Menorca dia 28 de octubre 2011

Dos dias en el Hotel blanc Palace Ciudadela

Xerrades de Trepucó

PARA MI AMIGA DE LA INFANCIA ANTONIA MUS SEGUI PRESIDENTA

DEL CENTRE DE PERSONES MAJORS

Mí querida Toñi: Hace meses, deseaba escribirte. Me ilusionaba la idea de que todos supieran fuiste una de mis primeras amigas de infancia. A raíz del encuentro que mantuvimos semanas pasadas, hizo que al llegar a nes lloc de sa figuera, comentara la alegría de toparnos ¿fruto de la casualidad, o de las hadas buenas? Pues si bien nuestras vidas se encauzaron por derroteros distintos, al paso de los años, nuestros encuentros han estado plagados de charlas infantiles, de la calle de la Concepción , sus aledaños, de las niñas que íbamos al colegio de las monjas Carmelitas¡ benditas hermanas de grato recuerdo !.

Y de nuevo el azar nos ha unido en la festividad de la virgen del Pilar, en un paraje esplendoroso, en Sa Caleta y su incomparable hotel Blanc Palace, de Ciutadella. Lugar ideal para reunirse amigos y conocidos, según coincidieron los ciento ochenta o mas beneficiados que guiados por ti, pasamos una velada y un día para quedar anotado en mayúsculas y letra redondilla en el tablón de…Recuerdos especiales, e inolvidables.

Era la primera vez que acudía a un acto semejante, y debo confesar que no encuentro palabras para felicitarte por tu buena organización, tu capacidad para solventar cualquier imprevisto.

Como te decía mas arriba, repetirte que el hotel fue esplendoroso, el lugar idílico. Precisamente yo que tantas veces me quejo de los lápices de los arquitectos, en esta ocasión, “ ma trec es barret”, felicitándolos, por el buen gusto, calidad y exquisitez “ de dalt de tot”. De tenerlos que puntuar les otorgaría un cien, con matricula de honor y banda de música incluida. Digo bien, no un diez como nota máxima, lo mismo para el interiorista, el apartado de la limpieza, “ ni ses degadores mitjorneras”. Haciendo extensiva la misma puntuación para el servicio, muy humano, muy agradable y atento, siempre pendientes.

No puedo dejar de citar el servicio de restaurante, esplendido, y una variedad para complacer a todos los paladares. Quedándome asombrada, que gracias a Dios, los jubilados gozan de muy buena salud “ tragan com a llimas noves”.

Y por último, el broche final de toda reunión, el baile. ¿Y me pregunto? ¿Qué seria del club o centro de persones mayores des cami des Castell, sin Reynés ?

Reynés, con su mágico teclado por obra de magia hace desaparecer reumas, dolencias musculares, penas y tristezas. Animador indiscutible, su repertorio devuelve alegrías, regenera el ánimo de mover el cuerpo y danzar hasta quedar, “frits”.

El clima, también tuvo mucho que ver, hubo quienes se bañaron en las tranquilas aguas de la Caleta, mientras otros lo hacían en la piscina, como esta servidora, confesando goce de un baño delicioso, mientras saboreaba “ una pallofa de Xoriguer”, nada tan autentico para una que se precia de buena menorquina.

Debo agradecer a mis amigos Juan Gomila y Marola, Juan Mercadal y Nini, se acordaran de Guideta , poniéndome al corriente del encuentro, insistiéndo me añadiera al grupo, dejando por una vez Bini Ràpos. De no haber sido por ellos, jamás hubiera disfrutado del lugar al que hago referencia y a la vez hoy les recomiendo a todos cuantos no lo conocen, merece la pena.

Para ti, mi querida Toñi, despedirme no sin antes volverte a felicitar, eres admirable, te quiero, haciendo votos goces de tu cometido como presidenta, amen de tu ámbito familiar.

P.D.

Las fotografías, unas pertenecen a Internet, y otras al buen hacer como fotógrafo Juan Mercadal , recién incorporado al apartado de jubilados, tras toda una vida como maestro, deseándole lo disfrute “ molts danys” .

ACTUACIÓ DE LA CORAL L'ESPLAI DE CIUTADELLA

Actuació de la Coral L’esplai de Ciutadella
CHAPEAU! PER TREURE´S CAPELL
El passat divendres dia 7 sa Pèrgola des nostre Centre, es tornar omplir com moltes vegades; aquesta, per desprès d’una bona bereneta, poder gaudir de les veus de sa Coral L’esplai de Ciutadella. Mentre la gent berenava, els membres de sa Coral atents a la seva directora, exercitaven i preparaven veus, de manera disciplinada.
La Coral va oferir un repertori variat i ben cuidat, amb unes veus ben afinades, que atents a la seva directora, varen obsequià els assistents amb un magistral recital, que gaudiren de debò de la vetllada.
Des del Centre de Persones Majors del CIMe us felicitem i donem la enhorabona! No ens queb cap dubte, de que sou un referent pel vostre Centre. Gràcies a tots...

Toni Olives

Visita Illa del Rei dia 25 de septiembre de 2011

La gent gran de Sa Casa des Poble, visita l’Illa del Rei
MOLTES GRÀCIES!
Des de ben petit, me varen ensenyar a donar les gracies, i és una costum que no he perdut mai. Avui idò, en nom del Centre de Persones Majors del CIMe (Casa des Pobles) i meu propi, vull donar les gràcies públicament, a la Associació d´Amics de l’Illa de Rei. A la Presidenta Isabel Espiau i, d’una manera especial al President d´ Honor General Lluis Alejandre, com iniciador i impulsor, de la recuperació i restauració del “Hospital Illa del Rei”.
El passat diumenge, un grup de 127 persones, varem gaudir d’una visita guiada per les dependencies d’aquest hospital, repartits amb grups amb què, amb les explicacions que rebérem, varem reviure tota la història del seu passat. A més a més de poder veure, interessants materials com mobiliari, utensilis i documents que s’han recuperat, i estan exposats amb diferents sales.
Son d’admirar i ens estan donat una lliçó, aquest grup d’amics de l’Illa del Hospital què, potser tindran records viscuts o nostàlgia del passat, no ho sé... el que si és segur tenen, és amor a allò que és nostre, al nostre patrimoni, a la nostre cultura, a la nostre història. Els qui hem vist a l’Illa del Rei en runes, espoliada de manera vandàlica i envaïda per les mates i esbarzers i la veiem avui, no ens queda més remei que felicitar-los, per haver recuperat aquest tresor enmig des Port..
Acabada la visita, ens oferiren un refrigeri i com a sorpresa final la Presidenta de Amics de l’Illa del Rei, va fer obsequi d’un quadre de l’Hospital al la Presidenta del nostre Centre de sa Casa des Poble, que passarà a formar part del patrimoni del nostre Casal.
Tenim un tresor arquitectònic i cultural enmig del Port de Maó, un tresor que acumula molta història, que si alguns no no el coneixen tenen la oportunitat de fer-ho i els hi asseguro de que no se’n penediran.
Amics de l’Illa del Rei a tots... Moltes gràcies!

Toni Olives Camps

PROGRAMA SEMANAL DE TALLERES

Gran festa de la nostra senyora verge de gràcia al centre de gent gran del camí des castell del CIM.

Inaguració del la foto del primer president del centre. Damián Pérez Ponsetí,

Pregoner popular i toc de flabiol, festes de la nostra senyora verge de gràcia 2011 centre de persona majors del cim (camí des castell)

FI DE TEMPORADA I REPARTIMENT DE PREMIS DE TALLERS JOCS DEL CENTRE DE PERSONES MAJORS DEL CIM.

Mª luisa serra belabre hubiese cumplido hoy 100 años
Margarita Orfila Pons (*) 21/06/2011


Hoy, 21 de junio de 2011, María Luisa Serra Belabre hubiese cumplido 100 años. Una fecha a recordar y que ha servido de acicate para que toda una serie de entidades públicas y privadas de Menorca le estén rindiendo este año un homenaje a esta insigne menorquina. Su labor y su recuerdo, aun después de haber pasado más de 40 de su fallecimiento, sigue en la mente de muchos de nosotros. La cantidad de cosas que esta mujer llegó a realizan en vida hacen que sea imposible escribir aquí, en un artículo de periódico, ni una síntesis de todo ello, y eso que estuvo en activo un corto plazo de tiempo. Recordemos que Serra terminó sus estudios universitarios a los 38 años, y que su fallecimiento fue muy temprano, en 1967. Es por ello que lo único que aportaré en estas líneas que siguen es una simple pincelada de sus iniciativas y acciones.
En ese sentido es recomendable, para una mayor documentación sobre su vida, la serie de obituarios escritos al poco de que ella falleciera, junto al audiovisual editado en este año 2011 por la Biblioteca Pública de Mahón, “Maria Lluïsa Serra Belabre. Directora de la Casa de Cultura de Maó”, bajo la responsabilidad de Esperanza Pallicer y de J.F. Sánchez Nistral. Por otra parte se puede apreciar en este momento su manera de trabajar gracias a una pequeña exposición organizada por el Ateneu de Maó, conformada por parte del legado de su documentación personal. Ambos casos, audiovisual y exposición, forman parte de los actos que se han organizado en este centenario. Como estamos en la mitad del aniversario, restan por llevarse a cabo toda una serie de los mismos. Quiero mencionar aquí la exposición que se prepara para después, (...) que nos permitirá acercarnos a Serra Belabre en su faceta de Directora de Museo y Arqueóloga, y que se sumará la que se prepara en el Arxiu d’Imatge i Só del CIME, con sus propias fotografías. Parte de ese homenaje se cerrará con un acto en el Ayuntamiento de Mahón, -ella es la única Hija Ilustre de la ciudad-, agradeciendo desde la corporación, y de manera pública, el que diese a esta ciudad, junto con su hermana Carmen, el Pont de Sant Roc. A ello se han unido una serie de conferencias sobre su persona y su actividad profesional, el habérsele concedido a título póstumo, por parte del CIME, de la Taula d’Or 2011, y esperemos poder ver su rostro en bronce en la Illa del Rei, junto a su basílica paleocristiana, iniciativa ésta procedente de la Fundació Hospital Illa del Rei.
Mª Luisa Belabre es especialmente recordada, ¡cómo no!, por la labor al frente de la Casa de Cultura, y eso que solo fueron 16 años los que estuvo esa responsabilidad –desde 1951 a 1967, pero es que fue tal la intensidad y calidad de todo lo organizado por ella en esos años, que hace que hoy en día deba considerarse a Serra Belabre como uno de los puntales y germen de lo que es actualmente la cultura en Menorca. No es extraño, por tanto, que el Consell Insular de Menorca haya decidido declarar este presente año como “Any Serra Belabre”. Un tríptico que se ha difundido en escuelas e institutos incluye un resumen de sus acciones y biografía, así como un calendario con la serie de actos y actividades que se están llevando a cabo desde fines del 2010.
¿Cómo recordar a Serra, con que Serra nos quedamos? ¿Bibliotecaria? ¿Archivera? ¿Arqueóloga? ¿Directora de Museo? ¿Investigadora? ¿Historiadora? ¿Fotógrafa? ¿Ateneísta? ¿Viajera?... Difícil decisión, más teniendo en cuenta que era mucho más que todo eso.
Mª Luisa fue, en primer lugar, una persona de una alta categoría humana, a la que hoy debemos considera como una mujer pionera de su tiempo, de lo que creo ella no fue consciente. Sus papeles lo delatan, ella era una trabajadora tenaz y entusiasta, con curiosidad y muchas inquietudes, y ahí debía estar, día a día, al pie del cañón, sin pereza hacia cualquier esfuerzo, tanto en lo que era dedicar su propio tiempo, como incluso su propio dinero, el de su sueldo y el que debía seguir proporcionando la ferretería heredada de su padre, con la concesión de la dinamita incluida. Ya hemos citado la compra del Pont de Sant Roc, y se podría seguir nombrando aquí otras obras de filantropía, como las adquisiciones de libros o documentos poco comunes, o el pago de su propio bolsillo de reparaciones en la propia Casa de Cultura. Tampoco fue tacaña en el momento costearse viajes a Barcelona, Valencia, Mallorca, o a donde fuera necesario, en pos de un mejor conocimiento de lo que estaba investigando en ese momento, ya fuese su objetivo ir a consultar un archivo, como ir a un congreso, como estar en una biblioteca.
Y si tenía que gastarse 927 pesetas –de aquél tiempo, 1967-, por 103 fotocopias, lo hacía. Dentro de estos gastos debemos incluir sus otros viajes, testimoniados en sus diapositivas, guías, o en las postales que enviaba a su hermana, a diversas zonas del Mediterráneo, Creta, Atenas, Sicilia, Roma, etc., son imágenes capturadas por su máquina fotográfica.
Realmente cabría decir que Serra Belabre fue una gran dinamizadora, en todos los sentidos, de la cultura menorquina, tanto dentro como fuera de Menorca. La creación del Seminario de Estudios Menorquines o la sección Menorquina dentro de la biblioteca de la Casa de Cultura son parte de ese legado. Pero también hay que mencionar su empeño por disponer a la ciudadanía hacia el mundo cultural. Ella fue la responsable de la introducción de nuevos modos de transmisión de la cultura y de nuevas líneas de investigación, y de todo tipo de material innovador con, por ejemplo, la compra de un televisor. La serie de charlas, de conferencias, audiciones musicales, pases de diapositivas, la promoción de visionados de películas o documentales con comentarios a finalizar las mismas, el acoger en el seno de la Casa de Cultura el Cineclub, la Orquesta Sinfónica de Mahón, o la creación de la sección de Fotografía, son prueba de esas inquietudes que ella misma tenía y que procuraba transmitir a los que estaban a su alrededor. Ayudó a ello también la serie de exposiciones de todo tipo que ella promocionó y ejecutó, desde dedicadas a la mujer menorquina, al puerto de Mahón, al doctor Mateo B. Orfila, o a Hernández Sanz. Se suman las muestras anuales de rosales, las celebraciones de ferias del Libro, con exposiciones paralelas, como la cervantina o la dedicada a los incunables; asociado a esos temas se hicieron representaciones teatrales
Y, además de todo eso excavó en muchos yacimientos, de época talayótica, como Talatí, Son Catlar, Tudons, etc., o en las basílicas paleocristianas de Menorca, con especial incidencia en las de Fornàs de Torelló y de Illa del Rei, publicando sobre todo ello. Dentro de esta línea, cabe mencionar que gracias a ella se celebró en Mahón el l X Congreso Nacional de Arqueología en 1967. Y estaba a punto de leer su tesis doctoral sobre las Navetas de Menorca.
Como archivera decir que consiguió que el archivo existente en la casa de Cultura obtuviera, en 1952, la categoría de Provincial. Como investigadora trabajó intensamente en diversidad de archivos históricos, permitiéndole trabajar sobre la edad Media o el siglo XVIII.
Como bibliotecaria consiguió el que se convirtiera en realidad, el mismo año de su fallecimiento, que cada uno de los términos municipales de la isla tuviera biblioteca.
El mismo museo creció durante su dirección, especialmente en lo concerniente a nuevas piezas, muchas de ellas procedentes de sus propias excavaciones, o de la recogida de elementos de etnología, un tema del que era especialmente sensible.
Y difundió la cultura menorquina fuera de la isla, especialmente con sus escritos en el Diario de Barcelona, La vanguardia, el ABC, la revista Destino, Serra d’Or, etc.
Pero sobretodo destaca de Mª Luisa Serra Belabre, Na María, su gran amor y apego a su tierra, en palabras de su entrañable amigo Guillem Rosselló Bordoy: “Mª Lluïsa Serra va estimar Menorca d’una manera especial. Li va dedicar la seva vida i el seu esforç intel·lectual sens mesura, amb plena força i afecció. Les seves dèries, encara que diversificades, giraren sempre envers a un sol estel: MENORCA i res més”.–––(*)Catedrática de Arqueología, universidad de Granada y Vice-Presidenta del Ateneu de Maó, Cap de la secció d’Història i Arqueologia del IME

MERIENDA FINAL DE TALLERES 15 DE JUNIO 2011

130 PERSONES PARTICIPEN A UNA BERENAR DE FINAL DE TEMPORADA DEL CENTRE DE PERSONES MAJORS DEL CAMÍ DES CASTELL DEL 2011

VISITA A SANT ANTONI DIA 01.06.2011

VISITA A SANT ANTONI

Dins l’iniciativa de fer visites culturals, que ha posat en marxa el Centre de Persones Majors del CIMe. Dia 1 de juny, 50 membres d’aquest centre, visitarem el Predi de Sant Antoni (The Golden Farm) a l’altra banda des Port de Maó. Un edifici emblemàtic, carregat d’història, amb sostres en volta en la part més antiga, datats del s. XIII, amb una espectacular façana del Neo-paladí, estil arquitectònic introduït pels anglesos durant la seva dominació en el s. XVIII.

Ens guià en la visita Iñigo Orbaneja, fent un recorregut per totes les dependències de la casa museu on hi residí l’almirall Nelson, quan es resguarda al Port de Maó, l´estiu de 1800. Hi ha una llegenda que diu, que hi va tenir un encontre amb Lady Hamilton...

Una mansió carregada de història, a la que la família Delas dona la oportunitat de visitar, sempre amb visites concertades i que be val la pena aprofitar.

Desprès d’un capvespre gris ens va sorprendre la pluja, i accelerar el retorn cap a Maó, però l’experiència va ser força interessant i des d’aquí el nostre agraïment a la família Delas.

Toni Olives

VISITA QUE VA FER ES GRUP "AMICS LECTORS " DE SE CASA DES POBLE A SA BIBLIOTECA PÚBLICA DE MAÓ

Visita que va fer es grup "amics lectors" de sa Casa des Poble a sa Biblioteca Pública de Maó. Un visita molt interesant que be val la pena fer, per veure es gran tresor literari que acumulat en tants penestratges.
Fer una visita guiada a sa Biblioteca és un oportunitat que ofereix a tothom sa Direcció de sa Biblioteca, per fer-la en grups de 10 o 12 persones, avisant prèviament.

Amics lectors

Amics lectors:
Al Museu de Menorca
Ses visites cultural de Centre de Persones Majors del CIMe continuen. L´interès per la cultura despertat dins el grup “d’amics lectors” ens ha dut a fer una visita al Meseu de Menorca. Un vídeo de uns 20 minuts, ens traslladà l’era pretalaiòtica i la cultura dels primers habitants a Menorca allà pel 2.500 a C. Cultura talaiòtica, contacta amb l’exterior s. VII a C. Època romana i bicentina. Dominació islàmica s. XIII. Pintors i Port de Maó. Cartografia de Menorca i, Menorca s. XIX i XX. Un excel·lent vídeo, que et situa en lo que et trobaràs en el recorregut de les sales del primer i segon pis del Museu.
Varem prosseguir desprès, a recórrer sense preses totes les sales, contemplant el material exposat, on bogarem valorar el gran patrimoni històric del que el Museu de Menoirca en te la custòdia.
No deixa de ser xocant, que molts dels assistents entressin en el Museu per primera vegada, quedant meravellats, del tresor que all`dins es guarda. Tots convingueren en que a Menorca tenim un valuós patrimoni arqueològic, que no coneixem del tot i que és de ben segur, una de les millors ofertes culturals a oferir a els nostres visitants i turistes.
Des del Centre de Persones Majors del CIMe, el nostre agraïment a la Direcció i Amics del Museu de Menorca, per l’atenció rebuda i, a aquells que encara no coneixeu el Museu, sabeu que teniu les portes obertes i la possibilitat de fer-ho, només cal dir-ho i espuntar-se. Afegir que, si les visites es fan pel dematí, es pot tenir un guia que fa les explicacions durant el recorregut.

Toni Olives

VISITA A SANT FELIP 19.05.2011

Sota terra...

VISITA A SANT FELIP

Dijous dia 19 de maig, visita guiada al Castell de sant Felip. Una guia monitora desprès d’una extensa i documentada explicació sobre la Fortificació de Sant Felip, datada en el s. XVIII, vàrem fer un recorregut per les galeries sostrades, en la que se’ns explica`el que havia estat cada zona o dependència o sala, així com els sistema de defensa que empraven, quan es veien atrapats. Un cop fet el recorregut ja a l´exterior, varem veure un canó de l’època, trossos de metralla i també les runes del que era la capella.

Acabada la visita es va servir un bon dinar al restaurant del mateix sant Felip, que va acabar com és costum amb una sobre taula, amb ball per pair es dinar. Un visita que donat es contingut, la podem englobar dins de les culturals i que de ben segur podem repetir.

Toni Olives

14 DE MAIG 2011 LITHICA

Breus…

ESL DE SA CASA DES POBLES NO ATUREN

Dissabte dia 14 de maig, un grups dels amics de sa fotografia varem anar Lithica (Pedreres de s´Hostal) de Ciutadella a fer fotos. La intenció, compartir tècniques, i aprendre uns dels altres, la que no recomano és que ningú aprengui sa meva, (vaig caure d’esquena d’una altura de mig metre) i aquesta tècnica fa que les fotos surtin burinades i te puguis rompre un ós, - per sort, no m´envaig rompre cap -, però un parell de dies vaig anar ben tort. Tot va ser un ensurt i, sa veritat és que va valer la pena, aconseguirem entre tots bones fotos i amb possibilitat de participar en un concurs convocat per Lithica. Lo important és que es grup funciona, i continuarem fent sortides.

Toni Olives

EXPOSICIÓ DE TRABALLS DELS MAJORS

Exposición en la sala la caixa

Mostra i els treballs dels deferents tallers del centre de Persones majors del Cosell.Amb quadres, teles, fotografia, costura, brodat, punt, ganxet, premsa, bosses de paper, manualidadesy espart.Es pot visitar fins el dia 14 de 10 a 13 hores i de 17 a 20 hores

XX ANIVERSARI DEL CENTRE DE PERSONES MAJORS DEL CENTRE DEL CIM

Dia 28 d'abril de 2011 es va celebrar XX l'aniversari del centre de pernonas majors del centre CIM, també es va celebrar l'aniversari dels que complien els 80 anys i les noces d'or de diversos matrimonis

30 DE ABRIL 2011. CANT CORAL PER VIURE EL DEIXEM LO DOL ( SANTA MARIA)

Unes 200 veus de sis grups de l' ille i una multitudinària generació es va congregar al a parròquia de Santa Maria de Maó per gaudir de les diferents versions de la felicitació pascual

Dia 2-04.2011 XXIV . La festa dels jubilats uneix 1.600 persones i més de cent mil anys

El poliesportiu municipal d'Alaior acollí la XXIV trobada de persones majors de l' Ille amb demostracions de teixi, glosat.concerta i molt de ball

PRIMER PRESIDENTE DEL CLUB DE JUBILADOS Y PENSIONISTA DE MAHÓN

CLUB DE JUBILADOS Y PENCIONISTAS DE MAHÓN


Junta fundadora:
Damian Pérez Ponsetí.
Bme Torres Llopis.
José torres Llopis.
Antonio Gil Bautista.
Ginés Segura Navarro.

El 27 Octubre 1.980. en reunión celebrada en el Salón de actos del edificio Miranda, se aprobaron los Estatuos para la formalicasión de la asociación, que fueron remitidos al gobierno Civil de Baleares a efectos de su inscripción en el registro de asociaciones.
El 25 de noviembre de 1,980 se remiten a dicho gobierno civil, nuevos estatuos, debidamente retificados.

El 28 de marzo de 1.981, se remiten al gobierno civil los libros de actas de socios y de contabilidad, para que sean diligenciados a fin de dar legalidad a la asociación.

Presidente: Damián Pérez Ponseti 28-04-1981
Lorenzo Busquets R 02-02.1983
Puerto 04-10-1983
Antonio Meroño Ubero 18-10-1984
Bartolome Pons Febrer

EXCURCIONS MES DE ABRIL 2011

REGRESANT DE LA SASA VERDA

Punta prima alcaufar

VOLEM DONAR LES GRACIES El Centre de Persones Majors del CIMe, a organitzat la setmana pasada dues excursions ben interessants. La primera de Punta Prima a Alcaufar, amb d’intenció de conèixer la diversitat de plantes d’aquell entorn. Els excursionistes varen ser guiats per en Marc Moll Marqués expert, tècnic amb herbes medicinals, que va anar explicant, les propietats i aplicacions d’una gran varietat de plants. Ens acompanyaren tres membres de Protecció Civil de Sant Lluis. La segona excursió organitzada per es Grup d’Amics de sa Fotografia del esmentat Centre, es va dur a terme a sa Basa Verda de Ciutadella, també acompanyats per membres de Protecció Civil de Ciutadella. Dues excursions en les que hi participaren una trentena de persones a cada una i en les que varen poder gaudir de dos gustos prou interessants com son la botànica i la fotografia. Volem fe públic el nostre agraïment als membres de Protecció Civil de Ciutadella i Sant Lluis, per la seva disponibilitat i atenció amb nosaltres. Comptar amb l’acompanyament d’aquest voluntaris, ens ha donat més tranquil·litat i seguretat. Gracies. Centre de Persones Majors del CIMe Maó

EXCURCIÓ A SA BASA VERDA ALGAIARENS CIUTADELLA

EXCURSIÓ A SA BASA VERDA ALGAIARENS CIUTADELLA Dissabte di 16 d’abril de 2011 Sortida des del Poliesportiu (POIMA) Maó a les 9 hores. Excursió dificultosa... ( Hi ha que estar en bones condicions per caminar) Portar calçat adequat i aigua. ( Ens agruparem amb cotxes particulars) Anirem acompanyats per membres de Protecció Civil de Ciutadella. Organitza: “Grup de Fotografia del Centre de Persones Majors del CIMe”

Estatuts centre de gent gran del Cim

16404 BOCAIB Núm. 151 04-12-1999
Disposició final tercera
Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà d’haver-se publicat al Butlletí
Oficial de les Illes Balears.
Palma, 26 de novembre de 1999.
EL PRESIDENT
Francesc Antich i Oliver
El conseller de Presidència
Antoni Garcías i Coll
— o —-
CONSELLERIA DE TREBALL I BENESTAR SOCIAL
Núm. 23086
Decret 244/1999, de 26 de novembre, pel qual es regula l’Estatut
Bàsic dels centres de persones majors dependents de l’Institut
Balear d’Afers Socials
A l’annex del Reial Decret 2153/1996, de 27 de setembre, s’estableix que
la Comunitat Autònoma de les Illes Balears assumeix les funcions que realitzava
l’INSERSO mitjançant els seus serveis centrals que es refereixen al territori
d’aquesta Comunitat Autònoma en relació amb la inspecció de serveis, la gestió
de personal, la gestió de les prestacions obligatòries i, si escau, graciables, de la
Seguretat Social, la gestió dels centres, establiments i serveis, així com de les
funcions traspassades.
Per la seva part, la disposició addicional setena de la Llei 4/1996, de 19 de
desembre, de Pressuposts Generals de la CAIB per a 1997, crea l’Institut Balear
d’Afers Socials (IBAS), entitat autònoma de caràcter administratiu, dotada de
personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar, a la qual correspon
l’execució de les competències d’administració, gestió i serveis de la Seguretat
Social en la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèries encomanades
a l’Institut Nacional de Serveis Socials.
Pel que fa al règim de funcionament dels centres de persones majors,
aquests es venien regint pel que disposa l’Ordre Ministerial de 16 de maig de
1985, per la qual s’aprova l’Estatut Bàsic, fins que fou promulgat el Decret 16/
1999 de la CAIB, de 12 de març, pel qual es regulava l’Estatut Bàsic dels centres
de Dia per a persones majors depenents de l’Institut Balear d’Afers Socials.
Aquest decret suprimia els òrgans de participació dels usuaris dels centres
anteriorment existents, com eren l’Assemblea General i la Junta de Govern, i es
substituïen per Associacions d’Acció Social encarregades de l’organització de
les activitats de cada centre. Creient oportuna la necessitat de conservar els
òrgans de participació anteriorment esmentats i d’adaptar en petits casos puntuals
allò que estableix l’Ordre Ministerial abans esmentada a la realitat de les Illes
Balears, donant cabuda a la participació dels Consells Insulars en les Juntes de
Govern, així com d’adequar el contingut d’aquesta Ordre a la Llei 30/1992, de
26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del
Procediment Administratiu Comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener,
s’ha elaborat el present Estatut, i es deroga el Decret 16/1999, de 12 de març.
Per tot això, a proposta del conseller de Treball i Benestar Social, i haventho
considerat el Consell de Govern en la sessió de 19 de novembre de 1999,
D E C R E T
Article únic.
S’aprova l’Estatut Bàsic dels centres de persones majors gestionats per
l’Institut Balear d’Afers Socials (IBAS) que s’insereix a continuació.
Disposició transitòria primera.
Tots aquells usuaris que, per la naturalesa de les circumstàncies que li
donaren accés a la condició de soci, no es troben inserits en el present Estatut,
continuaran, a títol personal, gaudint dels drets adquirits.
Disposició transitòria segona.
Les Juntes de Govern actuals, elegides conforme a les normes de l’INSERSO,
continuaran amb les seves funcions fins que es formin les noves Juntes de
Govern, constituïdes de conformitat amb el que disposa el present Estatut.
Disposició final primera.
El present Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació en el
Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Disposició final segona.
Queden derogades totes aquelles normes de rang igual o inferior, el
contingut de les quals sigui contrari a allò establert en el present Decret i en
especial el Decret 16/1999, de 12 de març.
Disposició final tercera.
En allò que no prevegi aquest Decret, els centres de la tercera edat que
depenen de l’Institut Balear d’Afers Socials, continuaran regint-se pel que
disposa l’Ordre Ministerial de 16 de maig de 1985, que s’aplicarà subsidiàriament.
Disposició final quarta.
Es faculta el titular de la Conselleria competent en matèria de Benestar
Social per dictar les normes de desenvolupament de la present disposició.
Palma, 26 de novembre de 1999
EL PRESIDENT
Francesc Antich Oliver
El conseller de Treball i Benestar Social
Eberhard Grosske Fiol
ESTATUT BÀSIC DELS CENTRES DE PERSONES MAJORS
DEPENENTS DE L’INSTITUT BALEAR D’AFERS SOCIALS
TÍTOL I
Definició, Naturalesa i Funcions
Article 1.
Els centres de Persones Majors de l’IBAS són establiments públics,
destinats a l’atenció i assistència necessàries, a on es presten als usuaris serveis
socials i assistencials, a més de facilitar la convivència i propiciar la participació
i integració social.
En aquest sentit, aquests centres es consideren com a recursos de la
Comunitat en general i podran servir, sense detriment de la seva finalitat
essencial, de suport per a la prestació de serveis socials i assistencials a altres
sectors de la població, dins els àmbits local, comarcal i insular, en les condicions
que s’estableixen per l’Administració, oïda la Junta de Govern.
Article 2.
Els centres de Persones Majors es classifiquen pel seu objecte i
característiques en Centre de Dia i Centres Residencials.
a) Els Centres de Dia són establiments oberts on es presten serveis socials
i assistencials als usuaris. De la mateixa manera es procura fer activitats que
tendeixen a aconseguir uns nivells més alts d’informació, el foment de la
participació personal i comunitària, l’estímul per a dur a terme accions d’intercanvi,
d’ajuda mútua i, en general, per a la millora progressiva de la qualitat de vida.
b) Els Centres Residencials són centres de convivència destinats a servir
d’habitatge permanent i comú, en els quals es presta una assistència integral i
continuada als qui no puguin satisfer aquestes necessitats per altres mitjans. Al
mateix temps, aquests centres residencials es classifiquen, segons les
característiques dels usuaris, en:
1.- Residències de vàlids. Són establiments destinats a les persones que per
les seves condicions personals puguin desenrrotllar les activitats de la vida diària
sense l’assistència d’altres persones.
Aquests centres podran disposar d’unitats assistides per a l’atenció adequada
de les persones que, ingressades com a vàlides, haguessin experimentat un
empitjorament de les seves condicions físiques o psíquiques.
2.- Residències assistides. Són establiments destinats a l’atenció i assistència
dels qui pateixen una patologia crònica o invalidant que els impedeix valer-se per
si mateixos i, per això, precisen de l’assistència de terceres persones.
3.- Residència mixtes. Són establiments amb serveis i instal·lacions
suficients per acollir persones que puguin desenvolupar-se de forma autònoma
i altres que necessitin d’assistència per a la vida diària.
TÍTOL II
De la Direcció dels Centres
Article 3.
Els directors dels centres de persones majors són els responsables del seu
funcionament correcte.
Article 4.
Sota la dependència orgànica i funcional de la Direcció Gerència de
l’IBAS, els directors dels centres de persones majors tindran les funcions
generals següents:
BOCAIB Núm. 151 04-12-1999 16405
a) Representar el centre i la administració.
b) Aplicar el conjunt de les disposicions reguladores del funcionament del
centre i cooperar amb la Junta de Govern en la seva bona marxa.
c) Prestar assessorament i suport, dins l’àmbit de les seves facultats, als
òrgans de participació, per mitjà de tots els recursos personals i tècnics del centre.
d) Impulsar, organitzar i coordinar les tasques amb vista a la consecució de
les finalitats del centre.
e) Desenvolupar la direcció de personal del centre.
f) Gestió del pressupost anual del Centre que li assigni l’I.B.A.S. i proposar
la distribució del pressupost destinat a activitats, tenint cura de la proporció
adequada entre les activitats recreatives, culturals i de cooperació.
g) Qualsevol altra funció que li fos encomanada per la seva superioritat en
relació amb les necessitats del centre.
Article 5.
En els casos d’absència o malaltia, el director gerent de l’IBAS designarà
el substitut provisional del Director del Centre.
TÍTOL III
Dels Òrgans de Representació i Participació
Article 6.
Els òrgans de representació i participació dels Centres de Persones Majors
són l’Assemblea General i la Junta de Govern.
Article 7.
L’Assemblea General està constituïda pels usuaris del centre i pels
representants de l’Institut Balear d’Afers Socials a la Junta de Govern; aquests
darrers actuaran amb veu però sense vot.
L’Assemblea es reunirà en sessió ordinària una vegada a l’any, i en sessió
extraordinària quantes vegades siguin necessàries, per un acord pres per majoria
simple de la Junta de Govern o per petició del 25% dels residents o usuaris. En
els centres de dia serà suficient perquè es faci una sessió sempre que ho sol·licitin
500 usuaris.
La convocatòria de cada assemblea es realitzarà pel president de la Junta
de Govern o, quan aquest no existeixi, pel Director del Centre, amb una antelació
mínima de set dies. Es farà pública en el tauló d’anuncis del centre, i es farà
constar el seu caràcter. En cas de ser extraordinària, s’indicarà si és per petició
de la Junta o per petició d’un nombre de usuaris. Així mateix, s’haurà de concretar
el lloc, la data, l’hora i l’ordre del dia. L’Assemblea quedarà formalment
constituïda per la presència d’almenys el 10% dels usuaris o residents, en primera
convocatòria, i, en segona convocatòria, que necessàriament es realitzarà mitja
hora després, sigui quin sigui el nombre d’assistents.
Una vegada reunida, s’efectuarà l’elecció del president, vicepresident i
secretari, els quals en constituiran la Mesa, i el mandat de la qual finalitzarà en
acabar l’assemblea. Aquesta elecció es durà a terme pel procediment de mà
aixecada, després de la presentació dels candidats a cada càrrec.
Els acords de l’Assemblea es prendran per majoria simple dels presents,
llevat dels casos prevists per aquest Estatut en què en requereixi una altra de
diferent. S’aixecarà una acta i en ella hi haurà d’haver: el nombre d’assistents a
l’Assemblea, la constitució de la Mesa, el desenvolupament de l’ordre del dia i
els acords presos. Una còpia d’aquesta acta haurà de fer-se pública en el tauló
d’anuncis del Centre.
Article 8.
La Junta de Govern del Centre serà integrada per representants dels usuaris,
elegits per aquests de forma directa, lliure i secreta. També en formaran part, com
a vocals, tres representants de l’IBAS (que seran el Director del Centre, un
assistent social i un representant de la Direcció Gerència), un representant del
Consell Insular corresponent a l’illa en què s’ubiqui el centre i un representant
de l’Ajuntament en el terme del qual es trobi situat aquest centre. Aquest
representant del Consistori hauria de ser el responsable dels serveis socials del
municipi. Tots ells podran actuar amb veu i vot.
Els representants dels usuaris seran elegits, segons el seu nombre a cada
centre, de conformitat amb l’escala següent:
Fins a 1.000 usuaris, sis.
Per cada 1.000 usuaris més o fracció, s’incrementarà un representant fins
arribar, com a màxim, a la xifra d’onze representants.
Juntament amb els representants s’elegirà un nombre igual de suplents.
Els càrrecs de president, vicepresident i secretari de la Junta de Govern,
durant el mandat, seran elegits per i entre els membres representants dels usuaris.
Tots els càrrecs de la Junta no es podran ocupar durant més de dos mandats de
la Junta de Govern.
La durada del mandat de la Junta de Govern serà de dos anys.
Les llistes de candidats seran obertes i se’n podran designar interventors.
Així mateix, de ser previst a l’acord corresponent, les Entitats que cedeixin
béns o drets per a l’establiment de Centres de Persones Majors podran designar
un representant, que actuarà de vocal a la Junta.
La Junta de Govern es reunirà en sessió ordinària una vegada al mes, i en
sessió extraordinària quantes vegades sigui necessari, per decisió del president
o a petició escrita de la meitat més un dels membres, o de la Direcció del centre.
La convocatòria la realitzarà el president amb una antelació mínima de
quaranta-vuit hores i s’assenyalarà l’ordre del dia, el lloc i l’hora de reunió.
Els acords de la Junta es prendran per majoria simple.
S’entendrà que la Junta està constituïda d’una forma vàlida en primera
convocatòria quan es trobin presents la meitat més un dels seus membres. En
segona convocatòria, transcorregudes almenys quaranta-vuit hores, s’entendrà
com a vàlida sempre que es trobin presents com a mínim la meitat més un dels
membres elegits pels usuaris.
Article 9.
Són facultats de l’Assemblea General:
a) Conèixer el pressupost del Centre que tingui a veure amb les activitats
que es desenvolupin en ell i proposar-ne la seva distribució, aprovant els
programes anuals d’activitats, tenint cura de la proporció adequada entre les
activitats recreatives, les culturals i les de cooperació social.
b) Aprovar els projectes de normes de règim interior del centre proposats
per la Junta de Govern.
c) Conèixer l’informe anual elaborat per la Junta de Govern.
d) Acordar per majoria simple de dos terços dels assistents que la composen
la revocació del mandat per càrrec dins la Junta, sempre que hi hagi una causa
justificada i consti com a punt a l’ordre del dia de convocatòria de l’Assemblea.
e) Aprovar l’ordre del dia de l’Assemblea.
f) Qualsevol altra que, d’ara endavant, se li pugui atribuir.
Article 10.
Són facultats de la Junta de Govern:
a) Procurar el bon funcionament del centre dins la seva competència, per
al millor compliment de la funció social que li sigui encomanada.
b) Confeccionar i proposar els programes anuals d’activitats del centre,
dins els seus límits pressupostaris, recollint els criteris que sobre aquest programa
formulin els usuaris, col·laborant en el seu desenvolupament i vigilant que es
compleixi.
c) Conèixer i informar l’esborrany de pressupost d’activitats.
d) Elaborar anualment un informe, perquè l’Assemblea General en tingui
constància, sobre el funcionament del centre, exposant els problemes i solucions
que s’estimin convenients.
e) Constituir comissions de treball per al desenvolupament de les seves
funcions. Per formar part o presidir aquestes comissions no serà necessari que els
usuaris o residents siguin vocals de la Junta.
f) Vetllar per unes relacions de convivència participatives i democràtiques
entre els usuaris i sol·licitar de l’Assemblea del centre que les organitzacions
socials, que ho hagin sol·licitat, puguin desenrotllar-ne activitats.
g) Convocar en els terminis reglamentaris les eleccions per a representants
dels usuaris en la Junta de Govern i elegir entre els seus membres el president,
vicepresident i secretari.
h) Elaborar els projectes de normes de règim interior, així com les
modificacions que hi hagi, d’acord amb l’Estatut Bàsic, per a l’aprovació de
l’Assemblea i remissió a l’Administració.
i) Adoptar els acords pertinents en matèria de premis i sancions.
j) Conèixer i informar els preus dels serveis concertats d’acord amb les
normes establertes, proposar el règim de prestació, dintre de les clàusules
contractuals en cada cas i tenir-ne cura de la seva qualitat.
k) Estimular la solidaritat entre els socis o residents, fomentant actuacions
com la companyia a domicili o la visita de malalts i procurant la participació de
la comunitat.
l) Divulgar els mitjans i prestacions del centre, i fomentar, si escau,
l’oportunitat de concertació a l’àmbit del centre amb altres entitats que signifiquin
l’ampliació del col·lectiu d’usuaris.
m) Col·laborar en la informació i la difusió dels programes destinats a
aquest col·lectiu.
n) Reconèixer la condició d’usuari en els supòsits especials prevists en el
present Estatut.
o) Promoure davant la Direcció Gerència de l’IBAS la concessió del títol
d’usuari o resident d’honor a favor d’aquella entitat o persona aliena al centre
que, per la seva col·laboració o actuació destacada en benefici del centre, mereixi
tal distinció.
p) Vetllar pel compliment dels acords adoptats en sessió per l’Assemblea
General.
16406 BOCAIB Núm. 151 04-12-1999
q) Qualsevol altra que, d’ara endavant, se li pogués atribuir.
Article 11.
Correspon al President de la Junta de Govern:
a) Exercir la representació del Centre en les activitats recreatives, culturals
i de cooperació i en tots aquells actes que impliquin la representació dels usuaris.
b) Convocar les reunions de l’Assemblea General i de la Junta de Govern,
fixant-ne l’ordre del dia, sense perjudici que aquesta ordre del dia pugui ser
ampliada o modificada per l’Assemblea o per la Junta General.
c) Presidir les reunions de la Junta de Govern i moderar els debats d’acord
amb el procediment establert per les normes de règim interior.
d) Rebre la informació sobre circulars i instruccions que directament es
referiran a les competències de la Junta de Govern.
e) Acomplir qualsevol altra funció que pugui derivar-se de l’aplicació
d’aquest Estatut.
En cas d’absència, malaltia o vacant del president, aquest serà substituït pel
vicepresident.
Article 12.
Correspon al secretari de la Junta de Govern:
a) Aixecar una acta de les sessions de la Junta en què figurarà el vistiplau
del president.
b) Expedir una certificació dels acords adoptats quan procedeixi i sigui
demanat expressament.
c) Dur a terme les funcions de caràcter administratiu que es relacionen amb
l’activitat de la Junta.
d) Custodiar els llibres, documents i correspondència de la Junta.
En cas d’absència, malaltia o vacant del secretari, aquestes facultats
correspondran al vocal elegit de menys edat, llevat que la Junta en designi un
altre.
Article 13.
Correspon als vocals de la Junta:
a)Proposar al president els assumptes que hagin d’incloure’s a l’ordre del
dia de les sessions de la Junta i de l’Assemblea.
b)Presidir les comissions de treball que els encomani la Junta de Govern.
c)Prestar suport als càrrecs de la Junta de Govern.
d)Participar en els debats i votar els acords.
Article 14.
Els membres de la Junta de Govern no percebran cap remuneració, llevat
de les compensacions que, per despeses de transport i dietes, l’Administració
estableixi, si escau. Tampoc no tindran immunitat en relació amb els deures
generals i règim de faltes i sancions aplicables als socis o residents.
TITOL IV
Dels usuaris dels centres
Article 15.
Poden ser usuaris dels centres de dia o residents de les Residències les
persones que hagin arribat a l’edat de seixanta anys.
Article 16.
Per ser usuari del centre de dia es requereix no patir malaltia susceptible
d’alterar la normal convivència en el centre.
També pot adquirir aquesta condició el cònjuge del usuari, condició que
podrà mantenir en cas que mori i no canviï d’estat.
Excepcionalment, tenint en compte les disposicions del local, per decisió
de la Junta de Govern i només per al centre corresponent, podrà adquirir la
condició d’usuari qui sigui titular d’una pensió o reuneixi determinades
circumstàncies personals, que hauran de ser descrites en el Reglament de Règim
Interior.
Article 17.
Per adquirir la condició de resident es requereix ser pensionista de la
Seguretat Social o tenir una condició assimilada als efectes d’aquesta prestació
en virtut del que disposa el respectiu conveni internacional i no patir cap malaltia
infectocontagiosa, malaltia crònica en estat terminal, ni trastorns mentals greus
que puguin alterar la convivència normal.
També podrà adquirir aquesta condició el cònjuge del resident o la persona
unida maritalment a ell, en els casos que reglamentàriament s’estableixi, i sota
les mateixes circumstàncies assenyalades en el paràgraf anterior, encara que no
hagués arribat a l’edat esmentada.
Si hi ha circumstàncies provades d’absoluta dependència respecte del
resident, i després d’un estudi detallat en cada cas concret, el familiar que tingui
fins un segon grau de consanguinitat podrà excepcionalment ser autoritzat per
l’òrgan competent a ingressar en qualitat d’acompanyant sense que adquireixi en
cap cas la condició de resident ni els drets inherents a tal condició. No obstant
això, es considerarà assimilat als residents als efectes de règim de disciplina
interna del centre.
Article 18.
Als usuaris dels centres se’ls facilitarà un document acreditatiu l’expedició
del qual serà gratuïta.
L’acreditació de la condició d’usuari no podrà mantenir-se més que en un
centre.
La condició de resident és compatible amb la d’usuari d’un centre de dia.
Article 19.
Els usuaris dels centres residencials podran trobar-se en alguna de les
situacions següents:
a) D’adaptació o observació, amb l’objecte de conèixer tant el medi on
s’han de desenvolupar com el seu grau d’adaptabilitat, d’acord amb els informes
mèdic i social corresponents, oïda la Junta de Govern. Aquest període no podrà
durar més de quaranta dies per als residents assistits ni més de vint dies per als
vàlids.
b) Fixos, quan una vegada superat el període d’adaptació u observació,
adquireixen la condició de residents.
Article 20.
La condició d’usuari dels centres es perdrà per alguna de les causes
següents:
a) A petició pròpia.
b) Per sanció disciplinària.
c) Per defunció.
En els centres residencials la condició de resident quedarà suspesa quan es
produeixi una baixa obligada per necessitat d’atenció especialitzada, perdent-se
quan l’absència del centre superi els períodes establerts, llevat dels casos
degudament autoritzats.
En el cas de residències assistides, la persona que hagi adquirit la condició
de resident com a acompanyant d’un no vàlid haurà d’abandonar el centre en el
termini de tres mesos a partir de la data de defunció del resident assistit, i se li
donarà l’opció d’ingressar en un centre de vàlids.
TÍTOL V
Dels drets i deures dels usuaris.
Article 21.
Els usuaris dels centres podran utilitzar les instal·lacions i serveis dins les
normes que s’estableixin. En concret tindran els següents drets:
a) Dret a la no discriminació en el tractament per raó de naixença, raça,
sexe, religió opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
b) Dret a la no divulgació de les dades personals que figurin en els seus
expedients o historials.
c) Assistir a l’Assemblea General i prendre part en els seus debats amb veu
i vot.
d) Tenir accés a tot tipus de publicacions que es rebin en el centre.
e) Participar en els serveis i activitats que s’organitzin i col·laborar amb els
seus coneixements i experiència en el seu desenvolupament.
f) Formar part de les comissions que es constitueixin.
g) Elevar per escrit a la Junta de Govern o a la Direcció del centre propostes
que ajudin a millorar els serveis.
h) Beneficiar-se dels serveis i prestacions establerts per a l’atenció de
l’usuari en l’àmbit del centre respectiu i en les condicions que reglamentàriament
es determinin.
i) Utilitzar els serveis d’altres centres de persones majors quan les
disponibilitats d’aquests ho permetin i els seus òrgans de govern així ho acordin.
j) Participar com a elector i elegible en els processos electorals del centre.
k) Qualsevol altre dret que s’estableixi a la normativa aplicable.
Article 22.
Seran deures dels usuaris dels centres:
a) Conèixer i complir l’Estatut bàsic i el Reglament de règim interior, així
com els acords i instruccions emanats de la Junta de Govern i de la Direcció,
BOCAIB Núm. 151 04-12-1999 16407
respectivament.
b) Utilitzar adequadament les instal·lacions del centre.
c) Guardar les normes de convivència i respecte mutu dins el centre i en
qualsevol altre lloc relacionat amb les seves activitats.
d) Posar en coneixement de la Junta de Govern i de la Direcció del centre
les anomalies i irregularitats que s’observin en el centre.
e) Abonar puntualment l’import dels serveis i taxes segons la normativa
vigent. A tal efecte, hauran de declarar tantes dades siguin necessàries per al
càlcul de la liquidació dels serveis i taxes, en les condicions i terminis que
reglamentàriament s’estableixin.
TÍTOL VI
Dels premis, faltes i sancions
Article 23.
La Junta de Govern de cada centre podrà proposar davant la Direcció
Gerència de l’IBAS la concessió de “menció honorífica” en favor d’aquells
usuaris que, per la seva especial dedicació, consideri mereixedors de tal distinció.
La proposta es resoldrà degudament a la vista de les raons i justificacions
argumentades per la Junta.
Article 24.
Quant a les conductes constitutives de faltes disciplinàries, la seva graduació
i sancions s’aplicarà el que disposa el Títol VI de l’Ordre Ministerial de 16 de
maig de 1985.
Article 25.
Les sancions per faltes lleus seran imposades per la Junta de Govern i
aplicades pel seu president. A més, s’observaran les normes de procediment
regulades en el present Estatut i es farà a saber a la Direcció del Centre perquè
s’arxivi i s’anoti a l’expedient personal, si escau.
Article 26.
Les faltes lleus prescriuran al cap de dos mesos, les greus al cap de quatre,
i les molt greus als sis mesos.
El termini de prescripció començarà a comptar a partir de la data en què es
cometi la falta.
El termini de prescripció s’interromprà una vegada l’usuari rebi l’escrit en
què se li comuniqui la incoació de l’expedient disciplinari i el nomenament de
l’instructor.
Si l’expedient es paralitzàs per causes alienes a la voluntat de l’expedientat
i no es reprèn en un termini de dos mesos, seguirà comptant el termini de
prescripció.
Article 27.
Les sancions imposades als usuaris seran anotades en el seu expedient
personal. Aquestes anotacions quedaran cancel·lades, llevat que es perdi
definitivament la condició de soci, sempre que la Junta consideri que el sancionat
ha observat un comportament normal durant els terminis següents:
a) Sancions per faltes lleus: dos mesos.
b) Sancions per faltes greus: quatre mesos.
c) Sancions per faltes molt greus: sis mesos.
Els sancionats per faltes greus o molt greus no adquiriran el dret a participar
com a elegibles en els processos electorals per a la constitució de les juntes de
govern mentre no quedi cancel·lada l’anotació corresponent.
Aquests terminis seran comptadors a partir de la data de compliment de la
sanció.
Article 28.
Denunciat davant la Junta de Govern un fet susceptible de ser tipificat com
a falta d’acord amb el que es disposa en aquest Estatut, aquesta durà a terme una
primera comprovació sobre la seva veracitat i decidirà:
a) En primer lloc, sobre el caràcter del fet, amb objecte de definir la seva
gravetat.
b) En segon lloc, sobre la remissió de la denúncia a la Direcció Gerència
de l’IBAS, si és procedent.
c) I, per últim, en els casos de risc immediat per a la integritat física dels
usuaris, i de manera absolutament excepcional, proposarà a la Direcció del centre
l’adopció de mesures cautelars.
Article 29.
En els supòsits de faltes estimades com a greus o molt greus, se seguirà el
procediment establert en els articles següents, acordant-se per part de la Direcció
Gerència la incoació de l’oportú expedient i designat un instructor. L’acte pel
qual es decideix la iniciació del procediment tindrà, com a mínim, els extrems
següents:
a) Identificació de la persona presumptivament responsable.
b) Exposició succinta dels fets que motiven la incoació de l’expedient.
c) Qualificació provisional dels fets, amb indicació de la infracció o
infraccions que poguessin haver-se comès, les sancions que poguessin
correspondre i la normativa que en resulti aplicable, tot això sense perjudici
d’allò que resulti de la instrucció.
d) Descripció, si escau, dels danys i perjudicis ocasionats.
e) Indicació de l’òrgan competent per a la resolució del procediment i
norma que li atribueixi la competència, indicant la possibilitat que el presumpte
responsable pugui reconèixer voluntàriament la seva responsabilitat.
f) Instructor del procediment.
g) Mesures de caràcter provisional que s’acordin per l’òrgan competent.
h) Indicació del dret per formular al·legacions i per l’audiència en el
procediment, així com els terminis per al seu exercici.
L’acord d’iniciació es comunicarà a l’instructor i es notificarà al presumpte
responsable i a qui hagi formulat la denúncia, si n’era el cas.
Article 30.
L’instructor ordenarà la pràctica de quantes diligències i actuacions
consideri necessàries per a la determinació dels fets i les responsabilitats
susceptibles de sanció, essent exigible, quan procedeixi, la col·laboració del
presumpte responsable.
Un cop notificat l’acord d’iniciació, el presumpte responsable disposarà de
quinze dies per formular al·legacions, presentar els documents que estimi
pertinents per a la seva defensa i proposar la prova.
Dins el mateix termini, l’instructor convocarà el presumpte responsable
per rebre la seva declaració sobre els fets.
S’ha d’estendre acta de la compareixença, on ha de constar:
a) Lloc, data i hora de començament i acabament de la compareixença.
b) Persones presents.
c) Qüestionari de preguntes formulades per l’instructor i respostes de
l’inculpat.
d) Altres manifestacions de l’inculpat.
e) Documents o elements de judici aportats perquè s’uneixin a l’acta.
f) Qualsevol altra circumstància rellevant.
g) L’inculpat té dret a guardar silenci i a ser assistit per la persona que hagi
elegit.
De la incompareixença de l’inculpat o del seu silenci, no se’n derivarà cap
perjudici per aquest.
Article 31.
Rebudes les al·legacions a l’acord d’iniciació o esgotat el termini sense que
s’hagin formulat, l’instructor podrà acordar l’obertura d’un període de prova per
un temps no superior a trenta dies ni inferior a deu. L’instructor només podrà
declarar improcedents aquelles proves la pràctica de les quals no pugui alterar la
resolució final a favor del presumpte responsable, havent de motivar en aquest
cas les raons en què es fonamenti la improcedència.
Els fets rellevants per a la decisió del procediment es poden acreditar per
qualsevol mitjà de prova admissible en dret.
La pràctica de les proves es realitzarà de conformitat amb el que preveu
l’article 81 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Les proves s’han de practicar amb la intervenció de l’instructor.
Article 32.
Una vegada conclosa la fase d’al·legacions i la prova, l’instructor formularà
una proposta de resolució, que se notificarà a l’inculpat. Aquesta proposta haurà
de tenir els elements de fet i de dret determinants de la infracció i de la
responsabilitat, així com els motius pels quals s’acceptin o rebutgin les al·legacions
de les persones interessades, o bé la declaració d’inexistència de responsabilitat.
Si s’aprecia l’existència de responsabilitat, la proposta contindrà, a més,
l’existència, si escau, de circumstàncies modificatives de la responsabilitat; les
raons, si n’es el cas, per les quals no s’han admès les proves sol·licitades pel
presumpte responsable; la qualificació de la infracció com a lleu, greu o molt
greu; les sancions màximes que correspondran a la qualificació proposada i la
sanció concreta que es proposi i els pronunciaments relatius a l’existència i
reparació de danys i perjudicis que hagin resultat acreditats.
Als presumptes responsables se’ls comunicarà que, una vegada notificada
la proposta de resolució, disposaran de quinze dies per a formular al·legacions i
presentar els documents i altres elements de judici que estimin pertinents, així
com que durant l’esmentat termini se’ls posarà de manifest l’expedient perquè
puguin consultar-lo, per si sols o amb assistència d’un assessor, podent obtenir
16408 BOCAIB Núm. 151 04-12-1999
còpies dels documents que formin part de l’expedient.
Article 33.
Una vegada formulades les al·legacions o transcorregut el termini sense
que s’hagin presentat, es declararà finalitzada la fase d’instrucció, remetent-se
l’expedient a l’òrgan que va ordenar la iniciació del procediment, que podrà
acordar la realització d’actuacions complementàries.
Una vegada que ha conclòs la fase d’instrucció, no s’admetran les al·legacions
que formuli l’interessat ni es prendran en consideració.
Article 34.
La resolució que posi fi a l’expedient haurà de ser motivada i resoldrà totes
les qüestions plantejades a l’expedient.
A més d’incloure els elements exigits legalment per aquest tipus d’actes,
la resolució ha de contenir els pronunciaments que es derivin de la proposta de
resolució. En especial, ha de fixar els fets, les persones responsables, la valoració
de les proves practicades, la falta o faltes comeses i la sanció o sancions que
s’imposin, o bé la declaració de no existència de responsabilitat. Així mateix,
quan escaigui, farà referència a la reposició de la situació alterada pel presumpte
infractor al seu estat originari i l’eventual indemnització pels danys i perjudicis
causats a l’Administració, quan la seva quantia hagi quedat determinada.
Article 35.
La Direcció Gerència posarà en coneixement de la Direcció del centre la
seva resolució, adjuntant dues còpies d’aquesta, una de les quals serà remesa per
la Junta de Govern a la persona interessada amb justificant de recepció i amb els
requisits legalment exigits. Si n’és el cas també es notificarà al signant de la
denúncia.
Contra la resolució de la Direcció Gerència recaiguda en l’expedient
sancionador, podrà interposar-se un recurs d’alçada en el termini d’un mes
comptador des de la data de notificació d’aquesta davant el conseller competent
en matèria de Benestar Social, sense perjudici que la persona interessada pugui
interposar qualsevol altre recurs que estimi oportú en defensa del seu dret.
En les notificacions de les resolució haurà d’indicar-se a les persones
interessades les possibilitats de recursos a que puguin acollir-se, així com els
terminis per a interposar-los.
Article 36.
Quan la Junta de Govern del Centre aprecii l’existència d’elements de
judici que permetin qualificar la infracció com a lleu es seguirà el següent
procediment:
a) El procediment s’iniciarà mitjançant acord que s’ha d’ajustar al contingut
establert a l’article 28.
b) En el termini comú de quinze dies, l’instructor ha de dur a terme les
actuacions i les diligències que consideri necessàries per determinar els fets i la
responsabilitat susceptible de sanció. L’inculpat podrà formular al·legacions,
presentar els documents que estimi convenients per a la seva defensa i consultar
l’expedient administratiu. La proposició i la pràctica de prova s’han de realitzar
en el mateix termini.
c) Un cop concloses les actuacions anteriors, l’instructor pot convocar el
presumpte responsable per rebre la seva declaració, acte que s’ha de realitzar en
el termini de cinc dies, L’acta de compareixença ha de contenir el que estableix
l’article 30 d’aquest Decret.
d) L’inculpat té dret a guardar silenci i a ser assistit per la persona que hagi
elegit.
e) En els cinc dies següents, l’instructor ha de formular proposta de
resolució d’acord amb el que estableix l’article 32 i, sense més tràmits, la
Direcció Gerència dictarà resolució.
Si en el decurs del procediment es considera que els fets poden ser
constitutius d’infracció greu o molt greu, les actuacions es trametran a la Direcció
Gerència de l’IBAS, la qual, amb l’acord previ d’acceptació, reiniciarà el
procediment general.
Article 37.
El procediment sancionador haurà de resoldre’s en el termini de sis mesos
comptadors des de la data de l’acte de la seva iniciació, o de tres mesos si es tracta
del procediment simplificat per infracció lleu. Una vegada transcorreguts trenta
dies des del venciment del termini per a dictar resolució, sense que aquest hagi
recaigut, es dictarà resolució per la qual es declari la caducitat del procediment
i s’ordeni l’arxiu de les actuacions, amb els efectes prevists a l’article 92 de la Llei
30/1992, de 26 de novembre, exceptuant els casos de suspensió o paralització del
procediment per causa imputable a la persona interessada, en què s’interromprà
el còmput per a resoldre i notificar la resolució.
— o —-
CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES, HABITATGE I
TRANSPORTS
Núm. 23087
Decret 245/1999 de 26 de novembre, sobre preus màxims de venda
dels habitatges de Protecció Oficial i desqualificació d’habitatges
protegits.
El Govern de les Illes Balears té la competència exclusiva en matèria
d’habitatge, d’acord amb el que estableix l’article 10.3 de l’Estatut d’Autonomia.
Transferides les competències per l’Administració de l’Estat a aquesta
Comunitat i des de llavors han entrat en vigor distints règims de protecció
d’habitatge acollits a normes quadriennals de finançament diverses, que han
creat diferents tipus d’habitatges protegibles, que coexisteixen actualment ja que
la protecció oficial dura un període de trenta anys.
L’objecte del present Decret és el de determinar una única fórmula ràpida
i capaç d’englobar als distints règims de protecció existents per fixar el preu
màxim de venda en segones i posteriors transmissions, així com establir un
procediment únic per a les desqualificacions voluntàries d’habitatges amb
protecció.
Durant els darrers tres anys, els preus màxims establerts segons el Decret
121/93, de 28 d’octubre per a les segones i posteriors transmissions de VPO han
quedat molt allunyats de la realitat econòmica a Balears, essent un perjudici
perquè després el comprador pugui obtenir un préstec hipotecari de quantia
suficient per accedir a l’habitatge, s’han d’ajustar la valoració a la realitat de
mercat.
Per tot l’exposat, previ informe de la Secretaria General Tècnica, a
proposta del conseller d’Obres Públiques, Habitatge i Transports i havent-ho
considerat el Consell de Govern en sessió de dia 26 de novembre de 1999,
D E C R E T
TÍTOL I
Preus màxims d’habitatges de Protecció Pública.
Article 1.
El preu màxim de venda per superfície útil dels habitatges de protecció
pública de nova construcció ubicades en les Illes Balears i acollides al Reial
Decret 1186/98, de 12 de juny, és el preu bàsic establert a nivell nacional
augmentat en un 15%.
Article 2.
El preu de venda màxim per m2 de superfície útil dels habitatges de
protecció oficial en règim general ubicats en les Illes Balears, acollides a règims
anteriors al Reial Decret 1186/98 de 12 de juny serà el que resulti de l’aplicació
del mòdul ponderat vigent en el moment de la qualificació provisional, multiplicat
per 1,2.
El preu de venda màxim per m2 de superfície útil dels habitatges de
protecció oficial en règim especial ubicats a les Illes Balears, acollits a règims
anteriors al Reial Decret 1186/98 de 12 de juny, serà el que resulti de l’aplicació
del mòdul ponderat vigent en el moment de la concessió de la qualificació
provisional.
El preu de venda màxim per m2 de superfície útil dels habitatges de
protecció pública acollits al Reial Decret 1186/98 de 12 de juny, serà el que resulti
del preu màxim vigent a Balears en el moment de la concessió de la qualificació
provisional.
El preu de venda màxim per m2 de superfície útil dels habitatges de règim
especial acollits al Reial Decret 1186/98 de 12 de juny, serà el que resulti de
l’aplicació del 85% del preu màxim vigent a Balears per als habitatges de
protecció pública de nova construcció.
El preu de venda màxim per m2 de superfície útil dels habitatges autonòmics
acollits al Reial Decret 1186/98 de 12 de juny, serà el que resulti de l’aplicació
del preu màxim vigent a Balears incrementat en un 25% per als habitatges de
protecció pública de nova construcció.
El preu de venda màxim per m2 de superfície útil dels habitatges ja
construïts acollits al Reial Decret 1186/98 de 12 de juny, serà el que resulti de
l’aplicació del preu màxim incrementat en un 25% vigent a Balears per als
habitatges de protecció pública de nova construcció.
En tots els casos anteriors els preus se mantindran constants fins transcorregut
un any des de la qualificació definitiva.
Article 3.
Transcorregut un any des de la qualificació definitiva, el preu de venda
màxim per m2 de superfície útil per a les transmissions dels habitatges de
protecció oficial en règim general i de protecció pública ubicats en les Illes