Xerrades a sa Pèrgola
LA GENT GRAN AL LLAG DE L’HISTÒRICA
Sota El títol “La gent gran avui en dia”, la Psicòloga Patricia Moncada va impartir una xerrada a sa Casa des Poble, en la que va fer un repàs del concepte que s’ha tingut de la gent gran en les diferent èpoques de la història de la humanitat. Començà per la Prehistòria, en que la longevitat eren l’orgull de les tribus i clans. El individus de més edat eren els dipositaris del saber i la memòria col·lectiva.
Continuà amb la cultura grega de la que va dir, que la concepció de la gent gran passa a segon pla. Es venera la perfecció i la bellesa, (es valora la joventut, el físic). La vellesa es considera una ofensa a l’esperit, tot hi que es creen les primeres institucions dedicades a la cura dels ancians.
Fent un repàs a la cultura romana, Mocada va explicà de com un altre cop, es presta atenció a la gran i es comencen a estudiar, els problemes relacionats amb la vellesa. Apareix el Dret Romà amb la figura del “pater família”. En que es dona a l’home més ancià de la família un poder total sobre els demés membres que la componen.
El salt a la edat mitjana, és l’època en que el cristianisme imposa certa estabilitat familiar i monogàmia, la gent gran adquireix una major posició, degut a la pesta negra que va matar molts infants i joves.
Amb el renaixement ressorgeix la cultura grega, amb una concepció negativa de la vellesa, el mateix temps, que la esperança de vida comença a augmentar.
És a partir de les revolucions socials i politiques que es donen al segle XVIII, que donen pas a la modernitat, hi que hi ha un canvi de percepció de la vellesa. Apareix la jubilació i les assegurances als treballadors majors de 50 anys.
L’entrada dins l’època contemporània, la va remarcar com, aquella en que es donen tres factors que fan que canvií positivament la concepció cap a la gent gran: augment de l’esperança de vida, envelliment de la població, descens de natalitat... Política del fill únic, i el percentatge de persones grans es cada vegada major, s’inverteix la piràmide poblacional en negatiu. M’entres tant hi ha una nova percepció de la gent gran. Per la seva utilitat dins les famílies i, les possibilitats que tenen dins el mon del oci al seu abast, disposant de més temps lliure, que no tenien anys enrere. Temps que els pot ajudar a millorar-se física i psicològicament... Temps per dedicar a la família, caminar, fer gimnàstica, Tai-chi, Yoga, lectura, viatjar i molts altres. ( Per acabar només cal afegir una cosa: “hem d’aprendre a envellir”, adaptar-nos a cada època i etapa de la nostre vida ).
Toni Olives
LA GENT GRAN AL LLAG DE L’HISTÒRICA
Sota El títol “La gent gran avui en dia”, la Psicòloga Patricia Moncada va impartir una xerrada a sa Casa des Poble, en la que va fer un repàs del concepte que s’ha tingut de la gent gran en les diferent èpoques de la història de la humanitat. Començà per la Prehistòria, en que la longevitat eren l’orgull de les tribus i clans. El individus de més edat eren els dipositaris del saber i la memòria col·lectiva.
Continuà amb la cultura grega de la que va dir, que la concepció de la gent gran passa a segon pla. Es venera la perfecció i la bellesa, (es valora la joventut, el físic). La vellesa es considera una ofensa a l’esperit, tot hi que es creen les primeres institucions dedicades a la cura dels ancians.
Fent un repàs a la cultura romana, Mocada va explicà de com un altre cop, es presta atenció a la gran i es comencen a estudiar, els problemes relacionats amb la vellesa. Apareix el Dret Romà amb la figura del “pater família”. En que es dona a l’home més ancià de la família un poder total sobre els demés membres que la componen.
El salt a la edat mitjana, és l’època en que el cristianisme imposa certa estabilitat familiar i monogàmia, la gent gran adquireix una major posició, degut a la pesta negra que va matar molts infants i joves.
Amb el renaixement ressorgeix la cultura grega, amb una concepció negativa de la vellesa, el mateix temps, que la esperança de vida comença a augmentar.
És a partir de les revolucions socials i politiques que es donen al segle XVIII, que donen pas a la modernitat, hi que hi ha un canvi de percepció de la vellesa. Apareix la jubilació i les assegurances als treballadors majors de 50 anys.
L’entrada dins l’època contemporània, la va remarcar com, aquella en que es donen tres factors que fan que canvií positivament la concepció cap a la gent gran: augment de l’esperança de vida, envelliment de la població, descens de natalitat... Política del fill únic, i el percentatge de persones grans es cada vegada major, s’inverteix la piràmide poblacional en negatiu. M’entres tant hi ha una nova percepció de la gent gran. Per la seva utilitat dins les famílies i, les possibilitats que tenen dins el mon del oci al seu abast, disposant de més temps lliure, que no tenien anys enrere. Temps que els pot ajudar a millorar-se física i psicològicament... Temps per dedicar a la família, caminar, fer gimnàstica, Tai-chi, Yoga, lectura, viatjar i molts altres. ( Per acabar només cal afegir una cosa: “hem d’aprendre a envellir”, adaptar-nos a cada època i etapa de la nostre vida ).
Toni Olives
No hay comentarios:
Publicar un comentario